Oveja... negra?

Firma invitada: Ricard López (III)

De nuevo, nuestra ya ilustre firma invitada, Ricard López, vuelve a poner el dedo en la llaga y satiriza la actualidad más candente del equipo Sport. Felicidades por su ojo clínico. Así sí, y no como otros... peperos-merengones, que se escudan en el más cobarde anonimato.

Classificació (fins Jornada 7)

Primer de tot, felicitar a l'equip per la gran victoria davant EMD amb la gran actuació de Valen a la portería, jeje.

Segon, aquí teniu la classificació fins la jornada 7. M 'han passat els resultats de la setena jornada, però els de la vuitena encara no. Per tant, encara amb el partit ajornat i sense tenir en compte els tres punts guanyats contra EMD, estem així:

SPORT 3 - MUNDO DEPORTIVO 0

LA LLIMONA MECÀNICA NO AFLUIXA

Molt bones a tothom. Sóc en bo de'n Charly i em disposo a fer la crònica de la 8ª Jornada de Lliga; una crònica plena d'emocions fortes, gols, polèmica, rauxa, aturades increïbles i, sobretot, amb en Pep Costa.

Era dimecres, 10 del matí. Feia sol. La ciutat de Barcelona respirava un ambient diferent... Hi havia derby i la gent ho sabia. Poc a poc, els integrants de l'equip vam anar apareixent pel Coliseum Nova Icària per enfrontar-nos al Mundo Deportivo, un equip enfonsat a la classificació. Tot i això, era un partit trampa i no ens hi podíem refiar. Calia aconseguir els 3 punts si volíem escalar posicions i, evidentment, si volíem esmorzar gratis.

Erem 6. Sí, sí, eren les 10 del matí però només hi havia 6 jugadors. I a més, no teníem porter. En Miki es trobava fent unes gestions al paraís fiscal de Menorca i havia deixat la porteria buida. Després d'una elecció totalment democràtica i aplicant un extens referèndum, en Valentí va acceptar de bon grat assumir la responsabilitat. Tot i això, va ser l'últim en sortir del vestidor... i després de vestir-se amb un preciós 'peto' vermell que desprenia una fortor curiosa, va començar l'espectacle. Amb Valentí a la porteria, 5 tios de camp, en Gil a la banqueta i l'aparició estelar den Pep Costa a la llotja, l'Sport tenia la missió de mostrar una bona imatge de cara al públic i emportar-se la victòria. I així va ser. Va costar un colló, però així va ser.

Tot va començar de color groc. Bàsicament perquè nosaltres vestíem de groc canari (en Valentí no, que portava el meravellós 'peto'), el MD de groc més fosc, i l'àrbitre, per tocar els nassos, també. Després de distingir-nos bé, va sonar el xiulet inicial. Els primers minuts van ser de toc, per anar veient el rival. MD, força tancat al darrere, ens esperava per sortir a la contra. Tot i això el nostre joc era força directe i no teníem gaires dificultats per arribar a la porteria rival. El problema de veritat venia quan havíem de ficar-hi la pilota dins. No hi va haver manera. Milers i milers d'oportunitats desaprofitades, rebuigs del porter, pals i tota mena de llançaments que no entraven. L'ombra del dia d'El 9 planava sobre l'estadi, però la paciència no es va acabar. En Valentí no tenia feina i això, era una bona senyal. No perquè desconfiéssim d'ell, sinó perquè volia dir que MD ni l'olorava. Finalment, i després de molts intents, vam marcar el primer. Quedava poquet per acabar la primera part, però una bona jugada col.lectiva va servir perquè jo mateix marqués l'1 a 0 i ens deixés més tranquils de cara al descans.

La segona part va seguir la mateixa tònica. La llimona mecànica no deixava respirar al rival, però la pilota no va voler entrar. La insistència va fer que a pocs minuts del final un defensa assassí cometés un claríssim penal al David. Losantos Omar no s'ho va pensar dues vegades i va assenyalar la pena màxima. Però amics, no era el nostre dia. El golejador Abraham va fallar el llançament i les coses continuaven igual.

Va ser llavors, quan Valentí va entrar en escena. Més ocupat per 'cantar-li' els canvis a en Gil, el nostre porter per accident va salvar a l'Sport en 3 ocasions. La primera, un jugador del MD es va quedar sol davant la porteria. I quan dic sol, és SOL. I sí amics, va fallar. Va xutar fora. Però fora fora fora. D'allò que se'n diu FORA. Va ser en Valentí que el va intimidar? Va ser la desconfiança del davanter al trobar-se cara a cara amb el nostre porter? No ho sabrem mai, però jo apostaria perquè l'olor tan desagradable que deixava anar el 'peto' vermell va deixar mig inconscient al rival. Ho seguirem estudiant.

La cosa no va acabar aquí. Pocs instants després, dos llançaments calcats (una espècia de 'Deja vu') van fer treure al Cañizares que Valentí porta a dins. En dues magnífiques estirades que van servir per enllustrar i polir el parquet de la Nova Icària, el nostre porter va evitar el gol en contra. I, fent conya o no, ens va salvar el partit. Va ser en aquell moment quan realment ens vam cagar i vam pensar... 'no, si encara perdrem'. Què coi! L'esperit de la llimona mecànica va renèixer i en una jugada de Tiki Taka, David Aouita Said i com més li volgueu dir va marcar el segon. Per fi! MD estava tocat i enfonsat. Fins i tot vam tenir un minut més perquè, en una ràpida contra, em permetés el luxe de marcar un altre gol i arrodonir el marcador final. 3-0 i perquè no va durar més que si no...

1 X 1

Sí amics, és el moment de fer-nos la pilota una mica. Va, fora conyes, que tots vam jugar un bon partit!

VALENTÍ - Segur

Tot i suportar 40 minuts amb una fortor insuportable (léase el 'peto' vermell), va ser el gran heroi del partit. Poca feina al principi, però les 2 grans estirades del final van servir per mantenir la porteria a 0 i recordar les nits màgiques de Ruud Hesp. A més va seguir amb la seva tasca de 'míster' des de la reraguarda. Tot un repte, sí senyor.

MANEL - Líder

Va erigir-se en el líder de l'equip. Insuperable a la defensa i capitanejant el joc. No es va arrugar ni als moments més difícils del partit i va saber conduir-nos cap a la victòria. Va disposar d'ocasions però la punteria no va estar del seu costat.

DAVID - Insistent

Ràbia, coratge i insistència. No va parar de buscar el gol en tot moment, lluitant cada pilota i protestant cada jugada polèmica. Un nervi amb caràcter que va donar profunditat al camp i va crear un bon grapat d'ocasions. Va ser objecte d'un clar penal a la segona part fruit de la seva perseverància. Totalment necessari en aquest equip.

DAVID 'AOUITA' - Velocitat i definició

Un pulmó. No es va cansar en tot el partit. Fins i tot tinc informacions que fa pocs minuts l'han vist encara corrent pel Passeig de la Nova Icària fent temps per al pròxim partit. Va aportar molta velocitat al joc i de les seves botes va néixer el gol que va sentenciar el 'matx'. Un bon partit per a un jugador batallador que no va rendir-se en cap moment.

ABRAHAM - Va faltar el gol...

Bon treball buscant espais i protegint la pilota. Un tot terreny a la davantera, sempre disposat per rebre la passada. Va jugar molt amb el cos i fruit d'això van arribar moltes oportunitats. Només va faltar-li el gol, sobretot amb el penal. Llàstima, però tranquil. La pròxima jornada el nostre 'pitxitxi' tornarà a marcar.

CHARLY - PER FI, golejador

Després de 8 jornades van arribar els dos primers gols. Bé en defensa, no va tenir massa problemes per aturar els atacs rivals (principalment perquè no n'hi va haver gaires). Va obrir i tancar la llauna amb dues jugades ràpides. La segona, sobretot, amb ràbia. Ja era hora de sentenciar el partit, collons!

MIKI - Menorquí

Va abandonar el seu equip de l'ànima per 'ses illes'...

VÍCTOR - Desaparegut

Bàsicament perquè no va venir.

GIL - Bruins Slot

Va saber llegir el partit en tot moment. Bé en els canvis i en la direcció, no va deixar que els jugadors es rendissin en cap moment.

PEP COSTA - Necessari

Va ocupar el seu seient a la llotja i va disfrutar amb el seu equip. Al menys, va fer acte de presència en un apassionant derby, cosa que és d'agrair. Sempre va estar amb els seus (tret dels cinc primers minuts de la segona part, quan encara no s'havia adonat que havíem canviat de banqueta).

Res més, espero que la crònica no s'hagi fet pesada. És llarga, ho sé. Per un dia que marco dos gols deixeu-me, coi! Ens veiem al pròxim partit on lluitarem per una altra victòria que ens acosti a la glòria. Salut i fins dimecres!

Charly

Firma invitada: Ricard López (II)

Nova aportació del Ricard López, ara en esbós improvisat a les postres d'un dinar sens dubte ben regat... El guió és del Josep Bosch i el títol: "Dimitri Costa, otra vez decisivo en el derby".

Ara sí: Toni Closa dedica unes paraules a Pep Costa

Firma invitada: Ricard López

Presentem la tira còmica de la setmana, gentilesa del Ricard...