miércoles, 25 de febrero de 2009

SPORT, 8 - El 9, 4

Segueix la ratxa del líder imparable de la lliga de mitjans. Aquest matí, els homes de talismà Gil s'han desfet d'un altre rival directe pel títol sobreposant-se a la baixa d'última hora del Manel i jugant amb cinc homes justos tot el partit.

Miquel, Javi, David 'Said', Abram i Víctor han estat els herois que apropen una mica més al SPORT al títol. Víctor amb 6 gols ha estat l'artiller del partit i Javi i David han arrodonit la golejada del líder en un partit molt complet en tots els sentits.

La crònica aquesta jornada correrà a càrrec del Miki.

viernes, 20 de febrero de 2009

Pep Costa: "Avui hem guanyat la Lliga"

Declaracions explosives del president vitalici i d'honor del futbol sala del SPORT, Pep Costa. Després de guanyar amb sang, suor i llàgrimes a Catalunya Ràdio, l'ínclit Costinha va declarar: "Avui hem guanyat la Lliga. Tanquem del Demonio Alegre!". Tenint en compte que falten 5 partits i que estem a un punt del segon algú pot pensar que l'eufòria es va apoderar del bo d'en Pep. El document íntegre a continuació:

NO som campions!

Gran victoria del homes de Valentí Enrich, exhibint la seva faceta de jugador-entrenador, contra els un rival 'amarrategui' que semblava entrenat pel tandem Irureta-Juande Ramos. L'equip mai es va desesperar per trobarse davant d'un autobús i va bombardejar l'area contraria fins trobar el camí del gol.

Aquesta victoria ens consolida en el liderat, però senyors: NO som campions. Dimecres hi ha un partit vital contra el 9, sortiran a per nosaltres i haurem de lluitar més que mai per guanyar. No és el moment de que presidents-forofos ja estiguin pensant més en els plaers de mil 'Dimonis' que en guanyar els partits que quedan y serán TOTS molt complicats.

1x1:

Miki: Intimidador. Torquemada es va acollonir cada cop que es va trobar amb el nostre porter cara a cara i va fallar tres gols cantats.

Said: Obrellaunes. La seva constància va tenir premi marcant el gol més difícil, el primer que obria el marcador.

Manel: Voluntariós. El capità va fer el que va poder i ja se sap, qui fa el que pot no se li pot demanar més.

Javi: Stopper. Va marcar la línea a darrera i va ser clau per deixar la porteria a cero. El seu rigor defensiu i agressivitat van acabar amb la moral del rival.

Víctor. Sacrificat. Es va oblidar de brillar a nivell individual per posar-se al servei de l'equipo. Si no marca però aporta tant per l'equip, és igual de crack. La presència d'una fémina a l'equip contrari tampoc el va ajudar.

Abraham. Estrellat. El pal li va fer varias males passades, però va acabar marcant el gol de la tranquilitat amb un del seus obusos. Dimecres serà la seva hora, es retroba amb el seu amic de l'ànima del 9. El morbo està servit.

Valentí. Veterà. Veint que l'equip no trencava l'igualada, es va desenfundar el chandal i va asumir la responsabilitat com a jugador. Només entrar, gol. La sapiència d'un líder.

jueves, 19 de febrero de 2009

Treballadíssima victòria del SPORT enfront un rival directe (2-0)

Els nois del tripartit Costa-Valen-Gil han donat un pas més en el seu exitós camí cap al títol. Un pas decisiu, contra un rival directe, Catalunya Ràdio. SPORT ha vençut gràcies a dos gols de David 'Said' i Abram i segueixen líders en solitari.

La crònica aquesta setmana correrà a càrrec de Jordi Gil.

miércoles, 11 de febrero de 2009

S'anula el partit contra l'AVUI!

Atenció companys!

El partit contra l’AVUI de demà s’ha suspès pq no son prou gent. Es veu que estan en quadru i només podrien venir 2. Si es pot el partit es jugarà més endevant i si no ens el donaran per guanyat ;)

martes, 10 de febrero de 2009

Reacció de Campió (SPORT, 8 - RAC1, 2)

Després de la tempesta, diuen que arriba la calma. A l'SPORT, sembla que aquesta dita també funciona. La derrota contra Barça TV (encara esperem la crònica) va obrir la porta dels dubtes a un equip que comptava els seus partits per victòries. Una ensopegada per la mínima que havia fet mal al vestidor dirigit per... bueno, n'hi ha tants que no se sap ben bé qui és que dirigeix. La següent estació del viatge cap al títol, RAC1, no convidava a l'optimisme; un enfrontament de poder a poder entre dos conjunts destinats a lluitar per títol. Finalment, Sport va saber sobreposar-se a les adversitats i a base de tiki-taka i bon futbol, va golejar al rival sense pietat.

Als primers minuts, el respecte dominava el partit. Cap ocasió clara entre dos equips que es temien en excès. Va ser llavors quan, després que alguns dels integrants de l'Sport s'incorporessin tard al partit (no direm noms perquè dir aquí Abram i Manel queda lleigr), l'engranatge blau va començar a funcionar. En un tres i no res, els gols van anar caient fins a situar un clar 3-0 al marcador que va ampliar-se (ara no recordo exactament el resultat) fins arribar al descans.

RAC1, destruiït pel joc directe del seu rival, va optar per la pressió a l'inici de la segona part, coincidint amb els millors minuts d'Sport sobre la pista. Tocs ràpids, moviments elèctrics, balls de saló, Pep Costa i altres meravelles del món del futbol van aparèixer al Pavelló de Bac de Roda. L'avantatge local va anar guanyant terreny encara que Abraham es capfiqués en anotar gols fins i tot a la seva porteria.

Al final, un contundent 8-2 que demostra la superioritat d'un Sport que consolida el seu lideratge a l'espera d'enfrontar-se a un Tourmalet que promet sensacions d'allò més emocionants.

Sí amics, ha arribat el moment de l'1 x 1:

Miki: Al més pur estil Ochotorena, va confirmar una setmana més que la porteria d'Sport no passa per cap perill. Va deixar que Abram marqués un gol a la seva porteria més per pietat que no per una altra cosa. El segon gol, un fort obús, té perdó. (si arribem a perdre per aquell no, això que ho tinguis clar). Magnífic, com de costum.

Manel: Candau. Sí, va arribar tard, d'acord. Però el perdó va arribar sobre el parquet en una notable actuació digne de defenses de la mida de Beckenbauer, Hierro o Christanval. Sobrietat al darrere sense concessions al rival i algunes incursions a l'atac. Va faltar el gol, encara que no és la seva feina.

Charly: El dandy. No sé perquè, però ho diu l'As i m'ha fet gràcia. Ara seriosament. Per fi podia córrer una estona seguida. Amb els polvorons de Nadal totalment superats, va tornar a recordar al Káiser de Sant Andreu d'abans. Assistències de còrner i gol inclòs. PER FI!

Aouita: Dir pulmó seria una obvietat. Dir esòfag, una tonteria. I dir pàncrees, també. Amb el seu pur estil Kenenissa Bekele, el bo d'Aouita va demostrar perquè la seva vida és una mitja marató constant. Kilòmetres amunt i avall sense descans i una bona feina a la reraguarda sense la recompensa del gol.

Neng: desaparegut. Bàsicament perquè no va venir.

Javi: Titular. Un home feliç, sense cap mena de dubte. Va sortir d'inici per demostrar a RAC1 que si volien fer un gol només podien passar-li la pilota a l'Abram. Segur al darrere, va tallar de socarrel les internades del conjunt radiofònic, més desquiciat per l'àrbitre que no concentrat per atacar.

Víctor: Pitxitxi. El nostre gigolo etern, l'home que es follaria a un sofà si calgués, ens va tornar a demostrar el seu encert a l'hora de ficar-la. Dins la porteria també, evidentment. Un pòker de gols al més pur estil d'Higuaín i detalls de qualitat made in taiwan. Un luxe, sí senyor.

Abram: Ni fondón ni osties. Fent cas omís a les crítiques, el tanc va tornar a demostrar la seva superioritat física i tècnica. Un tot-terreny al davant per provocar faltes, donar assistències i, també, fer gols. La cursa pel pitxitxi està renyida.

Héctor: Mexicà. L'home tenia al cap el seu viatge a la Riviera Maya , sí, però això no li va impedir obrir el seu catàleg de bon futbol. Dos gols, un d'ells de taló després d'un còrner, van confirmar el seu estat de gràcia. Passa-ho bé a terres mexicanes. I recorda, hi ha piscines amb barra de bar incloses on els daikiri de maduixa entren de meravella.

(ara no recordo si em deixo algun jugador...)

Gil: no faré comentaris en calent. Sortir al camp i que als 2 minuts torni a seure a la banqueta no té perdó. A no ser que m'ensenyi les fotografies dels boscos d'Eslovènia... Ja m'ho pensaré...

Valentí: fotògraf. És el primer adjectiu que se m'ha ocorregut.. A part d'això, va demostrar que la nit anterior va valdre la pena. O, sinó, la seva veu resacosa i d'ultratomba no havia tingut una bona nit. El bo de'n Valen va quedar-se a la banda a veure com els seus nanos donaven una lliçó de futbol. Si va ordenar canvis o no, això ja se m'escapa.

Pep Costa: ric. Em va convidar a l'esmorzar. Això ho diu tot.


viernes, 6 de febrero de 2009

CataRAC! Torna el líder!!! (SPORT, 8 - RAC1, 2)

Després de la dolorosa ensopegada contra BarçaTV, l'equip del SPORT ha tornat a agafar el camí de les victòries amb més empenta que mai. Davant d'un RAC1 instal·lat a la part alta de classificació des de l'inici del torneig, els homes del trio Costa-Gil-Valentí han fet una exhibició de fubol sala.

Víctor (4), Héctor (2), Abram (1) i Charly (1) han materialitzat els 8 gols que coloquen als del SPORT al front de la classificació sense paliatius i amb elogis generalizats.

La crònica aquesta setmana anirà a càrrec de Charly 'el Gironí'.

martes, 3 de febrero de 2009

Primera derrota... (SPORT, 4 - Barça TV, 5)

Todo lo bueno se acaba. L'SPORT ha perdut la seva condició d'invicte a peus dels companys de Barça TV. Els culés han fet millor partit i han merescut guanyar. El 5-4 final reflexa la igualtat d'un partit tens, jugat de poder a poder. Manel, David 'Said', Víctor i Héctor han estat els golejadors.

Aquesta setmana no hi haurà crònica.

Companys, la nostra lliga comença ara. Divendres, RAC1 amb el liderat en joc!