viernes, 29 de febrero de 2008

Piterman Costa y Chuchi Gil escenifican su reconciliación

Juzguen ustedes el dato, la imagen, la pose que estos dos hombres fuertes del fútbol sala de SPORT escenificaron para toda la redacción hace pocas fechas.

Piterman Costa y Chuchi Gil enterraron el hacha de guerra. Por el bien del equipo y por el futuro en la Copa esperemos que sea un gesto durarero y no, como ya se han encargado de decir algunos, un gesto de cara a la galería...

miércoles, 27 de febrero de 2008

Classificació gairebé definitiva

Després de moltes jornades, per fi tornem a tenir la classificació! El que passa, és que no serveix per gaire, ja que encara queden molts partits ajornats, que acabarien de definir totes les places.

L'important és que ara mateix, estem sisens, empatats a punts amb Catalunya Radio i TV3. Catalunya Radio ha de jugar el partit d'aquesta setmana (contra Rac 1), el partit contra nosaltres i un altre ajornat contra El Mundo Deportivo; A nosaltres ens queden dos (Catalunya Radio i Barça TV), i a TV3 li falta un contra TVE.

Per tant, el més probable és que quedem quarts, cinquens o sisens i que haguem de jugar o contra Tv3 o contra Catalunya Radio, però encara podríem acabar setens si perdessim els dos partits i l'As en guanyés dos, o sigui, que encara tot és provisional i només falta fer l'últim esforç.




Victòria treballada del SPORT davant RadioTV Hospitalet (4-3)

Una vegada més l'equip de futbol sala del SPORT ha superat les adversitats, ha remuntat un 0-2 en contra i s'ha endut els 3 punts. David Said (2), David Neng i Abraham han arrodont el 4-3 final.

El Toni Closa, que ha debutat aquest any amb els seus dos minuts de glòria, farà la crònica del partit que serà ilustrada amb fotos del propi mestre de penyes.

La setmana que ve es presenta moguda. Haurem de jugar els dos partits que tenim aplaçats amb només dos dies de diferència (dilluns i dimecres, a les 9h). Són els últims abans de la Copa i ens juguem evitar els 'cocos'!

lunes, 18 de febrero de 2008

CONFIDENCIAL. Malestar de Costa envers el protagonisme de Gil

Ens expliquen les nostres fonts que la relació entre l'ex entrenador Piterman Costa i l'actual col.laborador de Valentí Enrich no estan passant pel seu millor moment. Sembla que l'ambient s'ha enrarit per les informacions que asseguren que Gil és talismà, mentre Costa, en canvi, seria tot el contrari. El malestar és tan gran que ens asseguren i ratifiquen que s'ha sentit dir a Costa, dirigint-se a Gil el següent: "Que jo no sóc jefe ni de casa meva. Deixa'm en pau, idiota!". De moment, les relacions són fredes, però no es descarta properes converses per reconduir la situació. Estarem atents.

Gilito Boys 6 - RAC1 5

L'SPORT va demostrar que sap patir, que està preparat per afrontar una Copa en la que sortirà com a un dels favorits al títol. RAC1 va ser un rival més que digne que va complicar molt el triomf dels del tàndem Valentí-Gil (ara que, segons explica, Pep Costa ha dit adéu a l'equip de forma definitiva, la qual cosa, permeteu-me, posi en dubte). L'equip va pagar la confiança de començar guanyant 4-1 (gols de David, Abraham i Kiku(2)) i els radiofonistes van aconseguir igualar l'encontre. La reacció de l'SPORT no va poder ser més ràpida. David va tornar a posar, amb una gran acció per banda dreta, el marcador favorable als seus interesos. Però RAC1 no es va rendir. Costa, Saperas, Llimós i companyia van fer tot el possible per acabar puntuant en un partit 'perro' per part nostra. Però el 5-5, obra del 'jefe' de 'Al primer toc', no va descentrar l'SPORT. En un córner, David va servir perquè Carles, previ 'arrastre' dels defensors al primer pal d'Ivan (la única cosa que va fer en tot el partit), rematés la pilota situant el 6-5 definitiu. Fins el final, l'equip va aguantar bé i no va patir per sumar una victòria molt treballada.

1x1
Miki.- Funcionari. No tan acertat com altres dies. També s'ha de dir que els gols de RAC1 van ser golassos. Va parar tot el que podia parar.

Manel.- Rendible. Sense ser el seu millor partit, va ser dels pocs que va donar consistència en defensa.

Kiku.- Entonat. Quan va sortir, l'equip va jugar millor. Fins i tot es va permetre marcar.

Valentí.- Fondón. El mister sempre hi és, però que hi hagi canvis per fer sempre és una bona notícia per l'equip.

David.- Crack. Va fer un partit completíssim, marcant gols importants i essent clau en el triomf.

Carles.- Kaiser. Agafa l'herència dels Beckenbauer, Márquez... I, a més, marca de cap el gol de la victòria.

Abraham.- Fallón. Va fer tot el mateix que fa sempre: crear perill, xutar i empipar, però sense l'esencial, el gol. Tot i així, sempre 'suca'.

Ivan.- Empanat. Quan va despertar-se, l'equip ja celebrava la victòria a la dutxa, recollint sabons. Com a mínim es va lliurar d'això.

Jordi Gil.- Talisman. Amb ell a la banqueta, l'equip continua sense perdre. Alguns haurien de prendre nota.

miércoles, 13 de febrero de 2008

SPORT, 6 - COM Ràdio, 1

Més val tard que mai, no? Bueno, aquí va la crònica del partit de la darrera jornada contra la COM, un partit que va tenir de tot: gols, tensió, cops de puny...

Pre-partit: Del 'avantmatx', recuperar dues dades importants. La primera, un greu inconvenient, ja que la frase de l'Abraham abans de començar ("avui, no hi haurà problemes, serem set per jugar...") no es va acomplir i vam ser cinc justos... comptant amb el Valentí, que va haver de demanar roba fins i tot a l'equip rival.

La segona, la classificació de l'equip (setè amb un partit menys) feia necessària una victoria com fos i no pintava gens fàcil al principi.

Partit: Amb el Valentí actuant com a defensa i en Charli guardant-li les esquenes, el joc ofensiu de l'SPORT passava per les botes del sempre 'pitxitxi' Abraham i del pal de paller Manel, que ben aviat van començar a marcar distàncies amb el rival.

Ben col·locats a darrere i a base de moure la pilota, van començar a arribar els gols i l'equip va marxar al descans amb un còmode avantatge de 2-0 que feia presagiar que els tres punts serien per la 'llimona mecànica', entrenada aquell dia per 'Txutxi' Gil.

A la segona meitat, l'equip no va badar i va augmentar les diferències fins a col·locar-se amb un clar 6-0 (4 de l'Abraham i 2 d'en Manel), que va escalfar els ànims de l'equip rival que, impotent i rabiós va intentar desequilibrar i provocar a l'SPORT amb dures entrades i cops fora de lloc. En un dels rifirrafes, l'Abram va rebotar-se despres de rebre un cop a l'esquena i li va fotre un ganxo a l'estil 'Muhammad Alí' a un dels rivals. Per sort, l'arbitre no el va expulsar i va permetre que seguissim jugant amb 5 jugadors, tot i que ni així ens poguessin remontar ja.

Al final, gol de l'honor de la COM en una clara errada arbitral i final del partit amb la sensació de que aquest equip encara pot acabar quart o, fins i tot, tercer. Per fer-ho, s'ha de guanyar tot el que queda.

1 x 1:

Miquel: Al més pur estil Valdés, només va encaixar un gol quan l'equip ja tenia els punts a la butxaca.

Charly: Inconmensurable com sempre. Segur en defensa, va ajudar també a que l'equip sortís desde darrera davant la pressió del rival.

Manel: El gran capità va tornar a demostrar el seu olfacte golejador i va formar una gran parella amb l'Abraham. Va marcar 2 gols que van encarrilar la victòria.

Abraham: El etern pitxitxi va recuperar l'efectivitat de cara a porta fent un autèntic partidàs. El dia que no hi era en Pep Costa es va destapar amb un pòquer de gols que van provocar la ira de la Com. L'únic punt negatiu: el cop de puny que va poder deixar l'equip amb un menys.

Valentí: Si la setmana anterior va estar més que discret contra l'Avui (amb caiguda sospitosa i tot), el míster Valen es va refer fent un gran partit contra la Com. Tenint en compte que, a més, portava més d'un any (o dos) sense jugar de titular, el Valentí va jugar a un gran nivell, va aguantar físicament sense problemes i a més, va buscar el gol, encara que sense èxit.

Gil: Amb l'absència d'en Pep Costa, el 'Txutxi' va demostrar que amb ell l'equip, tal i com va afirmar més tard, encara no ha perdut. Tot un cop d'efecte per ratificar la seva candidatura a ocupar definitivament la banqueta del vigent campió de Copa.

jueves, 7 de febrero de 2008

La frase del dia

"Jo encara no he vist perdre l'equip, no com altres..."
(Txutxi 'Talismà' Gil, arrepenjat a la cadira del bar)

SPORT 1- AVUI 6 (Jornada 13)

EL EQUIPO SPORT CULMINA CON DESIGUAL SUERTE LA TEMIDA CUESTA DE ENERO.

Después de ganar de forma brillante al líder, la 'lima mecanica' no pudo amargar la mañana al todopoderoso 'Avui'

Se presentaba el equipo Sport en el municipal de la Nova Icaria con el objetivo de reeditar la "Matxada" de la anterior jornada ante Radio Barcelona, sólido equipo y hasta ese momento líder imbatido de la actual Liga de Medios. El Avui, tradicional gallito de la competición, se mostraba a ojos del equipo Sport como un plato más que apetecible al que, como venía siendo habitual en los últimos enfrentamientos, volver a hincarle el diente. El fútbol alegre exhibido ante el líder no dejaba dudas de que el Sport estaba en disposición de volver a saborear las mieles del triunfo, pero la mayor calidad, y el empaque que otorga tener el mejor palmarés de todos los equipos en liza en la competición, permitieron al Avui alzarse con una victoria hasta cierto punto merecida, aunque, a decir verdad, con un marcador excesivamente abultado para lo visto dentro del rectángulo de juego.

Empezó el encuentro con el Sport más metido y mejor asentado sobre el terreno de juego. Así fue como, a los pocos minutos del comienzo, una buena combinación entre Abram y Manel, la culminó el segundo con un buen un gol con la pierna izquierda (pierna que hasta ese momento el propietario ni siquiera sabía que se pudiese utilizar para jugar al fútbol). La cosa pintaba bien, el Sport marcaba en la primera ocasión y del Avui y sus figuras poco se sabía. La situación de dominio se mantuvo durante buena parte de la primera mitad, con incluso alguna que otra oportunidad por parte del equipo amarillo lima. Pero, como se dice: "hasta el rabo, todo es toro" y, tras el parón provocado por el susto en forma de lesión del cancerbero Miki, el Avui supo plantarse mejor sobre el rectángulo y sus figuras aparecieron para empezar a tirar del carro. Fue así como, el que con toda seguridad es el mejor jugador de la Liga de Medios, dejó en ridículo a su marcador (un servidor) y empato el matx tras una gran acción individual. Desde ese momento y hasta la media parte, el dominio del Avui fue más que evidente, lo cual se vio plasmado en dos nuevos goles antes de que el colegiado pitara al final de la primera mitad. A destacar la desafortunada acción del segundo gol: Valentí, sin saberse muy bien a cuento de qué, no tuvo mejor ocurrencia que simular un piscinazo en el centro del campo y sin rival cerca; resultado, 2-0 y el orgullo del hasta ese momento míster-jugador herido hasta lo más profundo de su persona (justo es destacar que, en la siguiente jornada contra COM Radio, demostró que es algo más que un piscinero y se cascó un partidazo al alcance de muy pocos veteranos).

De la segunda mitad, poco a destacar. Tres goles del rival que en realidad fueron un excesivo castigo para un equipo Sport que gozó de parte del dominio del partido y de grandes oportunidades de gol, pero que la suerte no ayudo a materializar.

En resumen, partido regular del equipo Sport, tanto de sus jugadores como del equipo técnico presente en la banda. La presencia del inefable Costa como míster demostró que tiempos pasados fueron mejores y que el cambio de ciclo es más que inevitable en la figura del, hasta el momento imbatido, Míster Txutxi Gil.

UNO X UNO

Miki.- En su linea. Como siempre un valladar ante la portería y, aunque suene a tópico, bien poco pudo hacer en los goles del rival; paró lo parable, lo imparable lo dejaremos para otro día.

Charly.- Rabia. Cada partido demuestra que es un autentico ganador, nunca da un partido por perdido. Un jugador así es necesario en cualquier equipo. Gracias por estar con nosotros.

David "Neng".- Insomne. LLegó sin haber dormido, pero hizo lo de siempre: dar guerra al rival dejando las pocas reservas que traía en la cancha.

Abram.- Bregador. No le acompañó el gol, aunque suya fue la asistencia del único del Sport. Imprescindible para el equipo, porque al final, siempre acaba marcando.

Valentí.- Breve. Los nervios y la falta de forma le jugaron una mala pasada, una inoportuna caída le raspó en lo más hondo de su orgullo y lo apartó del partido. No pares, aún hay quilates en tus botas.

Manel.- Gol. Y poco más, a parte de ser bailado en el primero del Avui. Tiene que aportar más y lo sabe.

Kiko.- Cierre. Lo suyo es la defensa. Aunque el resultado diga lo contrario, es toda una garantía en la parte trasera del equipo; perfecto en el corte.

Costa.- Cambio de ciclo. Son muy apreciadas sus presencias en la banda, y más en los desayunos, pero se el pasó el arroz como Míster.


sábado, 2 de febrero de 2008

Ni Txutxis ni Pitermans...Sport tumba al líder (3-5)

Diu la dita que a entrenador nou, victoria segura, però la presència de l'anomenat 'txutxi' a la banqueta no va ser més que una anècdota al costat del treball, esforç i entrega dels set herois que van saltar a la pista per derrotar al líder, Ràdio Barcelona.
El partit no podia començar pitjor. Un mal rebot i gol en contra que ens castigava en excés pel que havia passat a la primera part. Al començar la segona semblava que la desgràcia continuaria en un teva-meva Víctor-Abrham, que va sortir fora a porteria buida. Per si amb això no n'hi hagués prou, a la jugada següent, falta en contra a la frontal i va arribar el segon gol. Un jerro d'aigua freda que el Víctor es va encargar de tornar a escalfar amb un altre gol ràpid.
Sport tornava al partit i llavors va aparèixer el Carles amb una canonada que quasi afeita la barba del desconcertat porter. La remonata semblava un fet, però la mala sort va tornar a treure el cap quan menys la necessitàvem i va arribar un altre gol del rival. Tornava tocar a remontar i, així va ser, el Carles va tornar a treure les teranyines de la red i l'Abraham, amb un toc subtil, van posar el 4-3 al marcador. El capi Manel es va encarregar d'arrodonir la victoria i saludar al líder amb una 'maneta'.


Miki. Elàstic. Va treure unes mans decisives quan Ràdio Barcelona se'ns va pujar a les barbes. Les seves estirades ens van reanimar.

Carles. Brutal. Va defensa, va córrer, va ordenar l'equip i va fer dos golassos. MVP sens dubte.

Manel. Responsable. Sabia que no era un partit per perdre els papers i va saber estar sempre al seu lloc. El capità ha de donar exemple i ell ho va fer.

Neng. Actiu. Va ser un neguit constant pel rivalt. A més, quan va caldre es va deixar la pell en defensa. I això que deia que quasi no havia dormit...

Abraham. Elegant. Va fer el gol del 4-3 am un toc de pilota suau sobre la sortida del porter. Una "romariada" autèntica.

Víctor. Despert. Va arribar tard, però ràpid va carregar les bateries per retallar distàncies i donar aquella espurna que necessita tota davantera.

Joan Monfort. Oxigenador. No les tenia totes, però quan va sortir va donar minuts de gran intensitat. Va buidarse i fins i tot va tenir forces per probar amb perill el xut a llarga distància.

Valen. Ocult. No hi va ser, però el seu gran treball d'aquests mesos va donar els seus fruits. Va tenir un despertar feliç.

Costa. Solvent. Va arribar amb la cartera a punt per pagar l'esmorzar.

Gil. Espectador. Es va limitar a veure com l'equip treia una victoria de molt mèrit.

viernes, 1 de febrero de 2008

Habemus Conveni

Después de casi un año de intensas negociaciones el Comité de SPORT, encabezado por el inefable* Pep Costa, ha alcanzado un acuerdo con la empresa para renovar el antiguo Convenio.

Fuentes cercanas a las negociaciones califican el mismo de "un muy buen Convenio" para los intereses de los trabajadores.

El lunes 4 por la tarde (17:30h), en Asamblea General, se expondrán los detalles del texto y se someterá a votación ante el grueso de la plantilla.

La pregunta que se abre ahora es: Si 'Habemus Conveni'... ¿volverá el ex míster al redil?

* Definición de inefable: "adj. Que no se puede explicar con palabras"