MÍNIMS I MÀXIMS

L’SPORT goleja al cuer (11-4) i recupera la moral per guanyar el líder

SPORT-COPE (11-4)0-1, 1-1, 2-1, 2-2, 3-2, 4-2, 5-2 // 6-2, 7-2, 8-2, 9-2, 10-2, 10-3, 10-4, 11-4David ‘Said (4), Abram (3), Víctor (3), Carles

Mínims i màxims. Màxims i minims. Golejar al cuer sembla lògic, sembla el mínim, però no pot ser el màxim, sobretot als minuts inicials del partit. El desconcert i el desordre podien haver passat factura des de l’inici. Només després d’una sorprenent ‘pájara’ inicial de deu minuts, es van arreglar les coses…

Així, sí. Amb banda i banqueta. Tenim un equipàs i es pot arribar lluny, però jugant com s’ha de jugar. No com a bojos i sense controlar… A punt va estar de caure el temps mort… i contra el cuer COPE. La veritat però, és que van donar molta més guerra de la prevista d’entrada. El repte, a partir d’ara, repte de màxims. Si es vol aspirar a tot, passa per guanyar el líder Ràdio Barcelona dijous que ve a les 9 hores i l’actual campió de Lliga, l’Avui, el dilluns 28 a les 9. Mínims i màxims. Ara toca donar el màxim.

L’equip rutlla, no hi ha res a dir. Fins i tot sense entrenador (Valen i Txutxi Gil absents por motius de causa major) i sense capità Manel (no sé què d’un stage a la neu per estudiar els rivals de Pirena). Abram sembla que tornar a recordar-se’n de marcar, tot i que ha après abans a assistir als companys. Igual ocorre amb Víctor, la sageta de Rubí, que els marca de tres en tres (cal lamentar la seva selecció per a la Copa Erasmus) i encara ha de dir moltes coses abans d’anar-se’n. Carles, Kiko i Miki van camí de fer història defensiva a l’equip i ‘Said’ Aouita és d’una altra galàxia. Com sempre, res de nou per al megatleta, que quan a sobre goleja, és més que el motor, és l’estrella.

Companys, molta sort contra el líder i el campió. Aquesta ha de ser la nostra Lliga.
Salut i força.

L’ex mister

El millor: El resultat final: guanyar es l’únic que importa.
El pitjor: El descontrol inicial: una ‘pájara’ així pot fer cagar-la al final
L’anècdota: Segona màxima golejada de la temporada… i sempre prometre esmorzar pagat (la pròxima setmana)

L’ 1x1
MIQUEL Mínim màxim. Entre Iker i Valdés, em quedo amb Valdés, però 4 gols van ser massa i no li van fer justícia.
KIKO Mínim màxim. Bon partit del stopper, tot i que va acusar la falta de competició. Li va faltar sort per fer el seu golet.
CARLES Màxim mínim. Va anar de menys a més. Partidàs de la promesa que ja s’ha consolidat. Excel.lent defensivament.
ABRAM Mínim / màxim. Mínim golejant (només tres), màxim assistint (la majoria dels altres). Sembla haver recuperat la punteria.
VÍCTOR Mínim / màxim. Llàstima que se’n vagi a la Copa Erasmus, perquè podria fer més gols dels que promet (només tres).
DAVID Màxim màxim. Cal recordar sempre qui és el jugador que aguanta l’equip? I a sobre en fa quatre… (em deus una birra).

COS TÈCNIC
Amb serietat i control des de la banda des del principi, tot torna a funcionar. Faltava el Valen i el Gil, ni se sap. Això sí, ja n’hi ha prou Txutxi de seguir-li fent la pilota sempre a l’ex mister. A continuació us envio els sms de resposta al resultat i al resum del partit enviat per l’ex mister: ‘Ha tornat el mister, s’ha posat ordre i han tornat els gols’…

El millor
Valentí Enrich, primer entrenador: “Enhorabona! Ja era hora. Però només has guanyat a… la COPE!”. Així, Valen, creient-s’ho…

El pitjor
Jordi ‘Txutxi’ Gil, segon entrenador: “No hi ha res com una direcció ejemplar”. Atenció, fer tant la pilota al final pot produir efectes contraris…

L’anècdota
Manel, capital de l’equip: “Molt bé companys! Felicitats! Así que al fin Costa ha atendido las plegarias y ha vuelto… Pues, Costa, espero que hagas la crónica. Esta jornada te toca”. Palabra cumplida, crónica hecha. Ara et toca a tu fer-la i fer la teva feina els dos partits que vénen…