NO som campions!

Gran victoria del homes de Valentí Enrich, exhibint la seva faceta de jugador-entrenador, contra els un rival 'amarrategui' que semblava entrenat pel tandem Irureta-Juande Ramos. L'equip mai es va desesperar per trobarse davant d'un autobús i va bombardejar l'area contraria fins trobar el camí del gol.

Aquesta victoria ens consolida en el liderat, però senyors: NO som campions. Dimecres hi ha un partit vital contra el 9, sortiran a per nosaltres i haurem de lluitar més que mai per guanyar. No és el moment de que presidents-forofos ja estiguin pensant més en els plaers de mil 'Dimonis' que en guanyar els partits que quedan y serán TOTS molt complicats.

1x1:

Miki: Intimidador. Torquemada es va acollonir cada cop que es va trobar amb el nostre porter cara a cara i va fallar tres gols cantats.

Said: Obrellaunes. La seva constància va tenir premi marcant el gol més difícil, el primer que obria el marcador.

Manel: Voluntariós. El capità va fer el que va poder i ja se sap, qui fa el que pot no se li pot demanar més.

Javi: Stopper. Va marcar la línea a darrera i va ser clau per deixar la porteria a cero. El seu rigor defensiu i agressivitat van acabar amb la moral del rival.

Víctor. Sacrificat. Es va oblidar de brillar a nivell individual per posar-se al servei de l'equipo. Si no marca però aporta tant per l'equip, és igual de crack. La presència d'una fémina a l'equip contrari tampoc el va ajudar.

Abraham. Estrellat. El pal li va fer varias males passades, però va acabar marcant el gol de la tranquilitat amb un del seus obusos. Dimecres serà la seva hora, es retroba amb el seu amic de l'ànima del 9. El morbo està servit.

Valentí. Veterà. Veint que l'equip no trencava l'igualada, es va desenfundar el chandal i va asumir la responsabilitat com a jugador. Només entrar, gol. La sapiència d'un líder.