SPORT, 6 - COM Ràdio, 1

Més val tard que mai, no? Bueno, aquí va la crònica del partit de la darrera jornada contra la COM, un partit que va tenir de tot: gols, tensió, cops de puny...

Pre-partit: Del 'avantmatx', recuperar dues dades importants. La primera, un greu inconvenient, ja que la frase de l'Abraham abans de començar ("avui, no hi haurà problemes, serem set per jugar...") no es va acomplir i vam ser cinc justos... comptant amb el Valentí, que va haver de demanar roba fins i tot a l'equip rival.

La segona, la classificació de l'equip (setè amb un partit menys) feia necessària una victoria com fos i no pintava gens fàcil al principi.

Partit: Amb el Valentí actuant com a defensa i en Charli guardant-li les esquenes, el joc ofensiu de l'SPORT passava per les botes del sempre 'pitxitxi' Abraham i del pal de paller Manel, que ben aviat van començar a marcar distàncies amb el rival.

Ben col·locats a darrere i a base de moure la pilota, van començar a arribar els gols i l'equip va marxar al descans amb un còmode avantatge de 2-0 que feia presagiar que els tres punts serien per la 'llimona mecànica', entrenada aquell dia per 'Txutxi' Gil.

A la segona meitat, l'equip no va badar i va augmentar les diferències fins a col·locar-se amb un clar 6-0 (4 de l'Abraham i 2 d'en Manel), que va escalfar els ànims de l'equip rival que, impotent i rabiós va intentar desequilibrar i provocar a l'SPORT amb dures entrades i cops fora de lloc. En un dels rifirrafes, l'Abram va rebotar-se despres de rebre un cop a l'esquena i li va fotre un ganxo a l'estil 'Muhammad Alí' a un dels rivals. Per sort, l'arbitre no el va expulsar i va permetre que seguissim jugant amb 5 jugadors, tot i que ni així ens poguessin remontar ja.

Al final, gol de l'honor de la COM en una clara errada arbitral i final del partit amb la sensació de que aquest equip encara pot acabar quart o, fins i tot, tercer. Per fer-ho, s'ha de guanyar tot el que queda.

1 x 1:

Miquel: Al més pur estil Valdés, només va encaixar un gol quan l'equip ja tenia els punts a la butxaca.

Charly: Inconmensurable com sempre. Segur en defensa, va ajudar també a que l'equip sortís desde darrera davant la pressió del rival.

Manel: El gran capità va tornar a demostrar el seu olfacte golejador i va formar una gran parella amb l'Abraham. Va marcar 2 gols que van encarrilar la victòria.

Abraham: El etern pitxitxi va recuperar l'efectivitat de cara a porta fent un autèntic partidàs. El dia que no hi era en Pep Costa es va destapar amb un pòquer de gols que van provocar la ira de la Com. L'únic punt negatiu: el cop de puny que va poder deixar l'equip amb un menys.

Valentí: Si la setmana anterior va estar més que discret contra l'Avui (amb caiguda sospitosa i tot), el míster Valen es va refer fent un gran partit contra la Com. Tenint en compte que, a més, portava més d'un any (o dos) sense jugar de titular, el Valentí va jugar a un gran nivell, va aguantar físicament sense problemes i a més, va buscar el gol, encara que sense èxit.

Gil: Amb l'absència d'en Pep Costa, el 'Txutxi' va demostrar que amb ell l'equip, tal i com va afirmar més tard, encara no ha perdut. Tot un cop d'efecte per ratificar la seva candidatura a ocupar definitivament la banqueta del vigent campió de Copa.