Ni Txutxis ni Pitermans...Sport tumba al líder (3-5)

Diu la dita que a entrenador nou, victoria segura, però la presència de l'anomenat 'txutxi' a la banqueta no va ser més que una anècdota al costat del treball, esforç i entrega dels set herois que van saltar a la pista per derrotar al líder, Ràdio Barcelona.
El partit no podia començar pitjor. Un mal rebot i gol en contra que ens castigava en excés pel que havia passat a la primera part. Al començar la segona semblava que la desgràcia continuaria en un teva-meva Víctor-Abrham, que va sortir fora a porteria buida. Per si amb això no n'hi hagués prou, a la jugada següent, falta en contra a la frontal i va arribar el segon gol. Un jerro d'aigua freda que el Víctor es va encargar de tornar a escalfar amb un altre gol ràpid.
Sport tornava al partit i llavors va aparèixer el Carles amb una canonada que quasi afeita la barba del desconcertat porter. La remonata semblava un fet, però la mala sort va tornar a treure el cap quan menys la necessitàvem i va arribar un altre gol del rival. Tornava tocar a remontar i, així va ser, el Carles va tornar a treure les teranyines de la red i l'Abraham, amb un toc subtil, van posar el 4-3 al marcador. El capi Manel es va encarregar d'arrodonir la victoria i saludar al líder amb una 'maneta'.


Miki. Elàstic. Va treure unes mans decisives quan Ràdio Barcelona se'ns va pujar a les barbes. Les seves estirades ens van reanimar.

Carles. Brutal. Va defensa, va córrer, va ordenar l'equip i va fer dos golassos. MVP sens dubte.

Manel. Responsable. Sabia que no era un partit per perdre els papers i va saber estar sempre al seu lloc. El capità ha de donar exemple i ell ho va fer.

Neng. Actiu. Va ser un neguit constant pel rivalt. A més, quan va caldre es va deixar la pell en defensa. I això que deia que quasi no havia dormit...

Abraham. Elegant. Va fer el gol del 4-3 am un toc de pilota suau sobre la sortida del porter. Una "romariada" autèntica.

Víctor. Despert. Va arribar tard, però ràpid va carregar les bateries per retallar distàncies i donar aquella espurna que necessita tota davantera.

Joan Monfort. Oxigenador. No les tenia totes, però quan va sortir va donar minuts de gran intensitat. Va buidarse i fins i tot va tenir forces per probar amb perill el xut a llarga distància.

Valen. Ocult. No hi va ser, però el seu gran treball d'aquests mesos va donar els seus fruits. Va tenir un despertar feliç.

Costa. Solvent. Va arribar amb la cartera a punt per pagar l'esmorzar.

Gil. Espectador. Es va limitar a veure com l'equip treia una victoria de molt mèrit.