La furia groga desperta a temps

Sport, 3 - El nou 9, 3

Sport va salvar un punt in extremis en un partit en que ho tenia tot en contra per perdre. La desgràcia en forma de pals, els gols fallats a l'estil Cardeñosa y fets extraesportius succeits la nit anterior posaven el partit molt 'costa' amunt.

Davant d'un rival clementista que no sortia del seu propi camp, Sport va veure com en una jugada aillada rebia el 0-1. Un cop baix i inesperat. La catarata d'ocasions no arribaven a bon port i amb la derrota es va arribal descans.

La xarla tàtica d'en Valen semblaba que donaria bons resultats, però en una altra contra va arribar el segon gol del Nou 9. En aquell moment l'equip va demostrar per primer cop el seu orgull i en la jugada següent Víctor va marcar amb un golàs. Sport tornaba al partit. L'empat semblaba imparable fins que en un altra 'pájara' va arribar el 1-3. Faltaven cinc minuts i ningú donava un ral pels homes de Valen fins que la pissarra del tècnic de La Garriga va funcionar i Said va rematar com un felí un corner servit per Abraham i va arribar el 2-3. Els pantalonets dels jugadors del 9 estaven agafant un color sospitós de color marron en el seu revers i van demanar un temps mort a falta de dos minuts. Va venir llavors l'ultima conjura. I com no, quan no es pot amb joc, un altre cop l'estrategia. Falta, jugada de tiralíneas amb un Neng més llest que ningú i el Víctor empata. Acte seguit, final del partit. Un punt d'or i més que merescut.

Miquel: Ambiciós. No es va conformar amb quedarse sota els pals sino que també es va incorporar a l'atac rematant un cop a porteria. Va superar amb bona nota els fets de la nit anterior...

Carles: Omnipresent. Va estar a tot arreu. Tàcticament va donar equilibri a l'equip i va mantenir l'ordre defensiu quan l'equip estaba contra les cordes.

Neng: Espavilat. Va ser clau a l'últim suspir. Amb aquell ingeni que només pot sortir de la pedrera de Cornellà, va interpretar com ningú l'última falta de l'empat.

Said: Estratègic. Va rematar pràcticament totes les jugadas d'estratègia i sobra elogiar els kilómetres que cada dia corre amb generositat sobre la pista. Ni Santillana hagués firmat el seu cop de cap al segon gol.

Abraham: Líder. Es va tirar l'equip a les esquenes i no es va arrugar malgrat la duresa del rivals i del seu amic Ferran Correas. Va forçar la falta de la victoria i, com el Miquel, va mostrar caràcter perqué els fets de la nit d'autos no li passes factura.

Víctor: Genial. Dos gols van permetre salvar el punt. Com tot els genis es capaç del millor i del pitjor, com imitar al mític Cardeñoosa, però va ser peça clau per l'empat. A més se l'ha de felicitar perquè va conseguir que per fi vingués una dona a la graderia...sense comptar, és clar, les equatorianes del Closa.

COS TECNIC

Valentí Enrich: Kasparov. Va saber moure les peces del seu tauler com si es tractés del clarivident mestre rus. Veint que amb joc no marcaven, va treure la pols a la pisarra i van venir dos gols d'estratègia. Motivador y implicat, com vam veure amb la seva celebració del tercer gol donant saltirons amb joia i alegria.

Jordi Gil: Aprenent. Es va limitar a prendre notes de la fenomenal direcció de Valen.

Pep Costa: Malalt. I no va amb segones. Segons paraules textuals es va quedar tota la nit visitant al senyor Roca. Esperem una ràpida recuperació del guía espiritual de l'equip.

POLEMICA

Ha trascendit que la nit anerior al partit un ex entrenador de l'equip va emportar-se als nostres Casillas y Ronaldo de festa fins a matinada. S'imaginen a Fabio Capello prenent-li a Schuster al porter i Van Nistelrooy de juerga la nit anterior a un partit?Qué passaria?Membres de l'oposició estan començant a remenar en el cubell de les escombreries i demanaran responsabilitats. Esperem que la 'costa' de decembre no sigui dura i ens sobreposem a aquests fets. Per cert, extranya absència del suposat capità Manel, també es va sumar a la festa?Qui era el Guti real que se'n va anar a comprar mobles a Mónaco?Preguntes que mereixen resposta...